Carnaval i Quaresma

Carnaval 

El carnaval és, molt possiblement, la festa pagana que més persones celebren i gaudeixen a

tot el planeta. Són dies de ball, disfresses i molta diversió. 

El fet de disfressar-, pintar-se la cara i celebrar-és un acte que es remunta a
l'antiguitat i hi ha algunes evidències que el poble sumeri ja realitzava
aquest tipus de celebracions fa 5.000 anys.

Tal com el coneixem avui en dia, el carnaval és una continuïtat dels antics
Saturnals, les festivitats romanes que se celebraven en honor a el Déu Saturn.

Arran de l'expansió del cristianisme va ser quan més auge va prendre i la festa va
adquirir el nom de carnaval, tenint com a motiu principal el fet d'acomiadar-se
de menjar carn i de portar una vida llicenciosa durant el
temps de quaresma. 

Eren tres dies de celebració en gran, en el que gairebé tot estava permés;
d'aquí un dels motius d'anar disfressat, pinta-se, tapar-se la cara i salvaguardar l'anonimat. 

Avui en dia, aquesta  celebració s'ha allargat una  setmana, començant en la majoria de 

llocs el Dijous Gras.

Aquesta comiat a la carn es realitzava els dies previs
al Dimecres de cendra, data en la qual es donava començament a la quaresma; un
període de quaranta dies (fins al Diumenge de resurrecció) que es destinava a l'abstinència,
recolliment i el dejuni, acompanyat d'oracions, penitència i espiritualitat religiosa.



Quaresma



La Quaresma és un temps de preparació interior per la festa més important del

calendari cristià, que és el Diumenge de  Pasqua en què se celebra la resurecció de 
Jesucrist.
Comença el Dimecres de cendre i dura quaranta dies, els mateixos dies que Jesús
cristians des del segle VII. Al gràfic que hi ha en aquesta informació s'explica
de quina manera poden viure els cristians aquestes dates.

Això és el que en diu el catecisme: "Els temps i els dies de penitència en el curs

de l'any litúrgic (el temps de quaresma, cada divendres en memòria de la mort

del Senyor) són moments forts de la pràctica penitencial de l'Església.

Aquests temps són especialment apropiats per als exercicis espirituals, les litúrgies

penitencials, els pelegrinatges en senyal de penitència, les privacions voluntàries 

com el dejuni i l'almoina, el repartiment fraternal"
En terres catalanes la Quaresma es representa gràficament per mitjà d'una dona vella

amb un bacallà a la mà i set cames, símbol de les set setmanes que va perdent a mesura



que s'acosta el final del temps quaresmal.



Simbols de la quaresma

La quaresma es Desert, fa referencia a sequedad, dejuni, esforç…

La quaresma és salud, símbol manifestat en textos com la curació de l'paralític o



la sanació del fill de l'centurió




La quaresma és transfiguració. És la llum definitiva de el camí quaresmal,
preanunciada i pregustada en l'escena de la transfiguració de Jesús. "Per



la creu a la llum".




La quaresma és creu. Signe i presència permanent durant tota la quaresma.



Prefigurada en l'Antic Testament i patentizada amb l'exemple de Jesucrist i com

la seva crida a carregar amb ella com a condició per al seguiment




La quaresma és llum, com es posa d'evidència, per exemple, en l'evangeli del sec
de naixement. És el trànsit de les tenebres a la llum. Jesucrist és la llum del



món.




La quaresma és aigua. És el trànsit de la set de la nostra insatisfacció a l'aigua



viva, l'aigua de Moisès al poble d'Israel en el desert o de Jesús a la dona 


samaritana.