Video de fotos

Carnaval i Quaresma

Carnaval 

El carnaval és, molt possiblement, la festa pagana que més persones celebren i gaudeixen a

tot el planeta. Són dies de ball, disfresses i molta diversió. 

El fet de disfressar-, pintar-se la cara i celebrar-és un acte que es remunta a
l'antiguitat i hi ha algunes evidències que el poble sumeri ja realitzava
aquest tipus de celebracions fa 5.000 anys.

Tal com el coneixem avui en dia, el carnaval és una continuïtat dels antics
Saturnals, les festivitats romanes que se celebraven en honor a el Déu Saturn.

Arran de l'expansió del cristianisme va ser quan més auge va prendre i la festa va
adquirir el nom de carnaval, tenint com a motiu principal el fet d'acomiadar-se
de menjar carn i de portar una vida llicenciosa durant el
temps de quaresma. 

Eren tres dies de celebració en gran, en el que gairebé tot estava permés;
d'aquí un dels motius d'anar disfressat, pinta-se, tapar-se la cara i salvaguardar l'anonimat. 

Avui en dia, aquesta  celebració s'ha allargat una  setmana, començant en la majoria de 

llocs el Dijous Gras.

Aquesta comiat a la carn es realitzava els dies previs
al Dimecres de cendra, data en la qual es donava començament a la quaresma; un
període de quaranta dies (fins al Diumenge de resurrecció) que es destinava a l'abstinència,
recolliment i el dejuni, acompanyat d'oracions, penitència i espiritualitat religiosa.



Quaresma



La Quaresma és un temps de preparació interior per la festa més important del

calendari cristià, que és el Diumenge de  Pasqua en què se celebra la resurecció de 
Jesucrist.
Comença el Dimecres de cendre i dura quaranta dies, els mateixos dies que Jesús
cristians des del segle VII. Al gràfic que hi ha en aquesta informació s'explica
de quina manera poden viure els cristians aquestes dates.

Això és el que en diu el catecisme: "Els temps i els dies de penitència en el curs

de l'any litúrgic (el temps de quaresma, cada divendres en memòria de la mort

del Senyor) són moments forts de la pràctica penitencial de l'Església.

Aquests temps són especialment apropiats per als exercicis espirituals, les litúrgies

penitencials, els pelegrinatges en senyal de penitència, les privacions voluntàries 

com el dejuni i l'almoina, el repartiment fraternal"
En terres catalanes la Quaresma es representa gràficament per mitjà d'una dona vella

amb un bacallà a la mà i set cames, símbol de les set setmanes que va perdent a mesura



que s'acosta el final del temps quaresmal.



Simbols de la quaresma

La quaresma es Desert, fa referencia a sequedad, dejuni, esforç…

La quaresma és salud, símbol manifestat en textos com la curació de l'paralític o



la sanació del fill de l'centurió




La quaresma és transfiguració. És la llum definitiva de el camí quaresmal,
preanunciada i pregustada en l'escena de la transfiguració de Jesús. "Per



la creu a la llum".




La quaresma és creu. Signe i presència permanent durant tota la quaresma.



Prefigurada en l'Antic Testament i patentizada amb l'exemple de Jesucrist i com

la seva crida a carregar amb ella com a condició per al seguiment




La quaresma és llum, com es posa d'evidència, per exemple, en l'evangeli del sec
de naixement. És el trànsit de les tenebres a la llum. Jesucrist és la llum del



món.




La quaresma és aigua. És el trànsit de la set de la nostra insatisfacció a l'aigua



viva, l'aigua de Moisès al poble d'Israel en el desert o de Jesús a la dona 


samaritana.

Feina sobre la por

Les pel·lícules de terror utilitzen els efectes de la musica, la perspectiva de les  imatges, les poca llum de les escenes, tot això fa que l’espectador acumuli una tensió i una inquietud que acaba donant por.

Per exemple la pel·lícula que hem vist a classe, les coses paranormals sempre acostumem a donar por ja que tot el que no podem veure acostuma a donar a por. Les escenes que més coses paranormals hi havien es feien de nit, amb poca llum i donant perspectives de la imatges que tinguessis d’estar atent i amb tensió, igual que la música.

Ens fan pors les coses paranormals ja que no les veiem ni les coneixem i comencem a pensar que son coses dolentes, ja que tenim por a la mort i les coses paranormals les relacionem amb la mort.

Tenemos miedo a lo desconocido.

LA CANDELERA 

La candelera és una festa que es celebra el dia 2 de febrero, 0 dies despès de nadal.

Aquesta festa commemora la presentación de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de Maria, la seva mare, és un ritu obligatori en la tradició jueva, consisteix en l’oferta i benedicció de candeles de cera.

Aquesta tradició marca el dia per desmuntar el pesebre tot i que actualment i per motius pràctics, les families acostumen a recollir tot el parament nadalenc tot just passat el dia de Reis. i el moment què es dòna per tancat el cicle de Nadal.

El seu primer origen té a veure amb les parentalia de l’antiga Roma, unes festes que es celebraven cada mes de febrer en honor als difunts. Entre d’altres rituals, s’organitzava una processó amb petites espelmes beneïdes que els romans portaven, vestits de negre, fins als cementiris per guiar les ànimes dels difunts.

40 dies son els dies de deprès que una dona ha donat a llum, llavors havia d’anar al temple a presentar el nadó als sacerdots i fer una petita ofrena.

Hi tenia lloc un ritu de purificació de la mare. Segons la tradició cristiana, com que Jesús va néixer el 25 de desembre, 40 dies més tard, és a dir, el 2 de febrer, Maria va anar a presentar-lo als sacerdots. La celebració cristiana de la Candelera rememora i recrea aquest fet.

La candelera és la festa de la llum i es beneeixen candeles, que tenen virtuts protectores. Antigament, es repartien candeles beneÏdes durant aquest dia.

Encara avui, el dia de la Candelera és costum portar espelmes a beneir i també fer processons amb candeles enceses, que després es conserven a casa ja que es creu que les candeles que han estat beneïdes tenen virtuts protectores.

Al voltant d’aquesta diada, són vàries les poblacions catalanes que celebren la seva festa major, com per exemple:

o    Molins de Rei, del 2 al 4 de febrer 

o    La Fatarella (Terra Alta), del 2 al 5 de febrer 

o    Esponellà (el Pla de l’Estany), 3 de febrer

o    Perafita (Osona), fins el 4 de febrer

o    Calafell (el Baix Penedès), fins al 4 de febrer

o    L’Ametlla de Mar (el Baix Ebre), fins al 5 de febrer 

La semana dels barbuts

La setmana dels barbuts és la que inclou els dies 15,16 i 17 de gener. Es el període de temps que hi ha entre el cicle de festes de Nadal i el de Carnestoltes, aquest dies  son corresponents respectivament, als sants Pau l'Ermità, Maur abat i Antoni Abat.

La seva denominació prové del fet que aquests tres sants són representats a la iconografia lluint llargues barbes.

També en la setmana dels barbuts s'hi inclou sant Fructuós, que té la seva diada el dia 21, i sant Vicenç màrtir, el dia 22. Tradicionalment, la setmana dels barbuts era considerada la més freda de l'any.

La característica d’aquesta semana es que la semana més freda del tot l’any.

Al voltant d’aquestes dates s’alcalzen les temperatutes més baixes de l’any, hi ha un dit que diu que igual les barbes era la major manera d’abrigar-se

Sant Pau Ermità (15 de gener)

Pau va ser el primer ermita. Vivía en una coba en el desert, vestia amb fulles de palmeres i s’alimentava de de pa que li portaven un corb.

A Barcelona era considerat patró dels esparters.

Sant Maur Abat (15 de gener)

Maur d’Abat va ser un dels primers benedictins. Es va trasladar de Italia a França on va formar una important congregació dedicada als estudiants literaris, artistics i històrics.

Sant Antoni Abat (17 de gener)

Antoni Abat també va ser asceta, sotmès a diverses temptacions del demoni mentres que estaba al desert. Se li representa acompanyat d’un porc i es considerat protector dels animals domèstics. En Barcelona i altres llocs es celebra Els tres Tombs o les tres voltes, processió en la que es beneeix als animals.

El clima

A nivell meteorològic, el temps que realment s'acaba tenint cada any pot ser un altre pal de paller. Tot i això, és molt probable que la setmana sigui la més freda i faci honor als barbuts.

Aquest any aquesta setmana si que ha sigut freda i amb molt vent. 
Per aixó diuen que la barba pot ser el millor remell per aquestes dates. 

EL NADAL

Advent
L'advent es el temps de preparació per a celebrar el nadal i comença quatre diumenges abans d'aquestes festes. Ademés marca l'inici de l'any nou litúrgic católic, aquest 2019 començarà diumenge 1 de decembre. 

Corona
La Corona d'Advent té el seu origen en una tradició pagana europea que consistia a encendre espelmes durant l'hivern per representar el foc de el déu sol, perquè tornés amb la seva llum i calor durant l'hivern. Els primers missioners van aprofitar aquesta tradició per evangelitzar les persones. Partien dels seus costums per ensenyar-los la fe catòlica. La corona està formada per una gran varietat de símbols: la forma circular, la branca verda, les quatre espelmes.

25 de desembre

Es una de les festivitats més importants del cristianisme. Aquesta solemnitat que commemora el naixement de Jesucrist a Betlem, se celebra el 25 de desembre a l'esglesia catòlica, a l'Església anglicanes.
EL 25 de desembre és un dia festiu en molts països celebrat per milions de persones a tot el món i també per un gran nombre de no cristians.

Pare Noel
El Pare Noel, Pare Nadal, Santa Claus o Sant Nicolau és un personatge mitològic present a molts països que porta regals de Nadal. La mateixa figura amb el mateix nom existeix en uns altres països (en la llengua d'aquell país), com França, Portugal, Itàlia i Romania. En alguns llocs els personatges de Santa Claus i Pare Noel no són del tot intercanviables. Encara que actualment en els països de llengua catalana són dos personatges fusionats, històricament eren diferents.