Simbologia de esvàstica 

Una esvàstica és una imatge amb forma de creu amb els braços doblegats. La esvàstica s'ha utilitzat al llarg de la Història, en diferents llocs, apareixent en diversos contextos i amb significats molt diferents.

Es distingeixen dos tipus d'esvàstiques: en sentit dextrogir (卐) quan gira en el sentit de les agulles del rellotge (el braç superior doblegat cap a la dreta) i en sentit levogir (卍) quan gira en sentit contrari a les agulles del rellotge (el braç superior doblegat cap a l'esquerra).

Hi ha múltiple variants de l'esvàstica pel que fa a la forma i colors. També s'ha relacionat aquest símbol amb altres icones. 

La creu esvàstica es va utilitzar com a símbol de Partit Nacional Socialista Alemany dels Treballadors d'Adolf Hitler i del nazisme, segurament inspirats per la Societat Thule. S'identificava amb un símbol dels avantpassats de la raça ària.

Per a la creació de la esvástiva nazi, es van utilitzar els colors blanc, negre i vermell, els mateixos de la bandera de l'Imperi alemany i es troba girada 45 °

A Occident l'esvàstica s'associa primordialment amb el nazisme. De fet, en molts països, inclosa Alemanya, està prohibida l'exhibició pública de l'esvàstica nazi i altres símbols similars.

    Simbologia de l'àguila 

L'àguila de Sant Joan estava nimbada en or, portava en les seves urpes el jou i les fletxes, va ser el distintiu del cos de la Policia Armada.

Simbolitzava el mandat de la protecció dels valors i ideals de què feia gala el règim de general Francisco Franco i que procedeix de l'escut dels Reis Catòlics.

El 1978, quan s'aprova la transformació de l'entitat en el Cos de la Policia Nacional, continua en ús aquest emblema però se suprimeixen el jou i les fletxes de les urpes de l'àguila. Posteriorment, amb la unificació i naixement de l'actual Cos Nacional de la Policia, desapareixerà totalment.                            

Tradicionalment l'àguila s'associava a l'evangelista Sant Joan, ja que el seu Evangeli és el més abstracte i teològic dels quatre. 

Simbologia de les banyes en el cap d'un home 

El "cornut / a" és la persona que ha estat enganyada per la seva parella estant en una relació amorosa, mentre que "posar les banyes" es refereix a l'individu que és infidel i "posa les banyes" a l'enganyat.

Per saber d'on vénen aquestes expressions hem de remuntar-nos al francès antic, doncs deriven de la paraula cocu ("cucu") que representa una espècie d'au. Les femelles són famoses perquè col·loquen els seus propis ous en els nius d'altres aus, els quals, enganyades, crien els pollets aliens. Així, des de l'antiguitat, s'utilitza la paraula "cornut" per designar a qui ha estat enganyat.

Simbologia dels Sants

Els atributs generals dels sants:

La creu: la creu es la que acompaña als seguidors religiosos, sobre tot als membres d'una ordre.

Llibre: el llibre es pot trobar al costat de tots els sants, preferentment els evangelistes

Espasa: la espasa acompaña als caballers sants i als decapitats

Llança: acompanya als soldats.

Palma: la palma fa referencia a la victoria sobre el mon i la carn pel martiri. Els matrins morien per confesar la seva fe i el ram de palmera representa els dotze articles del credo dels apostols.
En els tres primers segles, els cristians eres batejats durant la Vigilia Pascual.
Una setmana abans, el diumenge de Rams profesaven la seva fe en public i el seu padri els regalava una palma.

Drac: si el drac es troba abaix els peus, simlitza la victoria sobre els pagans i els heretges; també simbolitza el dimoni.
Corona: implica la descendència noble o la recompensa divina, en aquest context s'aplica sobre tot a màrtins virginals.

Rosari: simbolitza la devoció a Maria.

Calavera: simbolitza el rebuig als plaers de la vida.

Colom: simbolitza a l'esperit Sant. 

Azunena o lliri: simbolitza la virginitat.

Hàbit i tonsura: Sants d'ordres religiosos.

Maqueta d'església: es troba amb els donadors de les esglésies.

Cristianisme:

Martiri: és un atribut adoptat en les representacions dels primers sants de l'esglesia i màrtirs. Aquesta representació té un origen oriental, on es sonava una gran importancia a les palmeres i a vincular-les amb l'asis de la vida. 

és significa sacrifici també perque el que es pensava es que quan la palmera donava els seus fruits aquesta moria. 

El xai: Es el simbol del sacrifisi de Crist i la seva victoria i el bon pastor. Es el simbol de Jesucrist i d'Orfeo

El peix: El peix vol dir " Jesucrist, fill de Deu, Salvador"

La ceu reocrda a la crucificció, la verge Maria personifica la forma de maternitat més pura reforzada per la associació al color blau i blanc, com en Isis,

La figura amb banyes i cua es la representació simbólica més comú del diable, intensificada pel culor vermell. 

Partit Popular 

El logo
El logo del partit del popular representa un xatrac, un dels seus empleats, Fernando Martínez Vidal va començar a pensar i se li va acudir la paraula llibertat, per representar la paraula ho va tenir clar, va dibuixar un xatrac una au marina que vola alt, una de les coses que volen deixar clar es que aquest xatrac vola cap a la dreta.

El seu color 
El color blau sempre ha sigut associat a la ideologia de dretes.
El blau és un color fred, que s'associa a la intel·ligència i la consciència i també se li associa amb el poder, també se lo associa la tranquil·litat i la confiança.

Partit psoe
Logo
El puny i la rosa va apareoxer per primer cop a França, era utilitzar pels partits socualistes de França, poc després va arribar a Espanya.
Es diu que la mà amb la que s'agafa la rosa és la mà esquerra.

El seu color
Se li associa el color vermell als partits de idiologia comunista.
Aquest color respon a una tradició socialista, és el color que reflecteix el concepte de "lluita" que han heretat del passat.

Partit Vox 
Logo
El logo de la vox són lkes seves sigles.
Les seves tres sigles no responen, sino que pocedeix del llati que significa "veu"

El seu color
El color impacta en l'hemisferi del cervell que gestiona les emocions, diuen que el color verd representa les emocions del partit.

Castanyada i Halloween 

LA CASTANYADA

La castanyada és uns dels costums més característics de la diada de Tots Sants a Catalunya és la castanyada.

La castanyada catalana prové d’una antiga festa ritual funeraria.  Es tracta d’una festa popular que consisteix en menjar castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda tipica es el moscatell.
La Castanyera és el personatge típic que es pot trobar pels carrers dels nostres pobles o ciutats venent castanyes torrades i embolicades en una paperina feta amb paper de diari.

En aquesta època el que es fa també és enrecordar-se dels difunts.

L’origen d’aquesta tradició es a l’Edat Mitja.

En la qual es resaba per tots els difunts durant tota la nit de Tots Sants, es tocaven les campanades de totes les esglésies. 

La simbologia és la castanya ja que es el fruit més abundant que hi ha a la tardor i després de pregar tota la nit pels difunts la menjaben ja que era també enèrgetic i recuperaben les forçes. 

El numero de campaners era molt elevat en aquells temps i se li anaven afegint familiar, amics… per compartir amb ell les penes i ajudar-lo amb aquesta dura tasca. És així com finalment tots van acabar menjant castanyer i bevent vi blanc.

HALLOWEEN

Halloween és una festa d'origen pagà es és celebra la nit del 31 d'octubre. Te els seus origens en el antic festival cleta conogut com Samhain, que significa,"fi d'estiu".

El que es creia en aquella nit es que els espirits dels difunts camniaven entre els vius i es celebraben festes i ritus sagrats que incluien la comunicaci´ño mab els morts.
El que era molt habitual era ficar una vela encesa per que els morts trobessin el seu camí.
Va arribar al Estats Units per la immigració dels Irlandesos.

Els paisos on es celebra molt són: Irlanda, Canadà, Australia, Inglaterra i Estats Units.
Halloween on també és na festa molt celebrada són als paisos com, Mèxic i Colombia. 

Desde fa anys la tradició de la nit del 31 d'octubre es celebra cada vegada més a Espanya, les televisions els centres comercials enfoquen cada vegada més aquesta tradició. 

Encara que no ho celebrem igual que en Estats Units ja que no veiem totes les cases decorades com allá, podem veure pels carrers a la gent disfraçada d'algún personatge de terror o bé passar per les cases demanant caramels.  

1. Com un signe es converteix en un símbol

El concepte de símbol, serveix per representar d'alguna manera una idea que pot percebre a partir dels sentits i que presenta ragos vinculats a una convenció aceptada a nivell social.

El símbol no te semblança ni un vincle de contiguitat amb el seu significat, sino que entabla una relació convencional. 

La paraula signe es trata d'un terme que descriu un element, fenómen o acció material per convenció o naturalesa. 

Serveix per representar o sustituir a un altre. 

Un signe també és allò que dona indicis o senyals d'una determinada cosa. 

2. Simbolisime de les banderes 

El simbolisme d'una bandera es un diseny gràfic com a símbol principal, ha de ser representat en colors com a formes regulars i simètriques. 

Als colors se li poden donar un significat, co per exemple: sang representant la sang o el sacrifici, el blan per a la puressa, blau per a l'aigua o pel cel...

3. Origen de la bandera d'Espanya i de la senyera   

Bandera d'Espanya:

La bandera d'Espanya es el símbol nacional del Regne d'Espanya.

LA bandera espanyola esta formada per tres franjas horitzontals de color que van de vermell, groc, vermell de dalt a baix. La franja de color groc té una amplada doble que la vermella. 

Es va crear amb els inicis de l'arribada de Carles III al regnat, pero  no va ser fins al regnat de Isabel II que la bandera va ser declarada com la bandera Espanyola oficial.

El significat que té els colors vermell i grocs de la bandera d'Espanya van tenir com un únic propòsit, segons paraules de Carles III, el que aporta es una major visibilitat i diferenciació a una llarga distancia i d'aquesta manera pode evitar ser confusos per els vaixells d'altres regnes estants en el mar, es va crear l'any 1785.

La senyera: 

La senyera esta formada per quatre barres vermelles.

El que explica la legenda es que el conde va ser ferit al camp de batalla i aquest va humitejar els seus dits a la seva ferida i va dibuixar amb la sang quatre pals.

A partir d'aquestes quatre barres es va crear la senyera. 

La estelada: 

La paraula estelada es referex al nombre que rep la bandera que simbolitza el moviment independentista de catalunya. 

La bandera es un simbol que representa tant als nacionalistes com a tots els moviments polítics indeendentiste de Catalunya.

La bandera va ser disenyada per Vicenç Albert Ballester, un conegut activista per la soberanía catalana aproximadament l'any 1908.

Aquest es va inspirar en el color daurat i en les barres vermelles de la bandera de l'antiga corona d'Aragó, coneguda també com senyera; per aixó la estelada te com a fons el color daurat, quatre barrres de color vermell, un trinagle blau i sobre aquest trinagle una estrella blanca, com a símbol de lluita i reclam de la seva independencia. 

DIA DE LA HISPANITAT

Aquesta festivitat data desde finals del segle XIX.
Es celebra tan la Festa Nacional de Espanya com el Dia de la Hispanitat. Es conmemora a la arribada al continent americà de la expedició enviada per la corona Espanyola per tratar de descobrir una ruta a Asia per la Via Occidental.
Es considera un dia memorable perque va iniciar el contacte entre Europa i Amèrica.
Abans aquest dia s'anomenaba, el dia de la Raça, ja que fa referencia al neixement d'una raça, una cultura...
El que es fa es una desfilada militar en la qual assisteix el Rei d'Espanya i els representants més importants del poder de l'estat. 
Desde 2014 se celebra també el Dia de la Llengua Espanyola, parlada per més de 500 milions de persones en tot el món amb la gran majoria parlants del continent amercicà. 







MARE DE DÉU DEL PILAR 

La mare de Déu del Pilar, és una Mare de Déu Catòlica, patrona de la Hispanitat, es troba a la Basílica de Saragossa, la Basilica s'anomena, Basílica del Pilar.
La seva onomàstica se celebra el 12 d'octubre de cada any.
La Verge Maria es va apareixer a Saragossa a l'apòstol Jaume, es diu que es va apereixer a un pilar de pedra, que es va quedar com a testimoni delk miracle i és conbserva avui dia en l'església, que és l'actual basoilica del Pilar.
El que es diu que va fer la Verge quant es va apereixer a Saragossa es recuoerar la cama de Miguel juan Pellicer que havia estat amputada dos anys abans.
La Verge el Pilar és una de les mes conegudes i venerades en tota Espanya sent visitada cada any per milers de persones que s'apropen a la basílica de Saragossa. 

FESTES DE LA MERÇÈ

On es troba: 

La basílica de la Merçè és una esglesia a la plaça de la Merçè, és una esglèsia d'estil barroc, aquesta basiloica esta situada al barro Gotic de Barcelona, es va constriur entre el 1765-1775. La va construir Josep Mas i Dordal, un arquitecte català, aquesta esglèsia es la més representativa de la ciutat ja que es de la patrona de Barcelona .

Historia de la Merçè:

La Merçè es celebra cada any a Barcelona, al voltant del 24 de setembre ja que es el dia de la verge de la Merçè.

Les festes duren aproximadament una setmana.

Aquestes festes fan homenatge a la patrona queasi li atribueix una serie de miracles vinculats  a la ciutat.

Es diu que el 24 de setembre de 1218, se li va apareixer al rei Jaime I, al Sant Pere i al sant Raimundo de Peñafort. Els hi va dir que va encomanar que s'instituïssin un orde religiós per rascatar els cristians ostatges en terres sarraïnes. 

Sgles més tard a la ciutat de Barcelona va atacar una plaga de llangostes i la ciutat va invocar la protecció de la verge de la Merçè, una vegada va acabar aquesta plaga, la van nomenar patrona de la ciutat, pero no va ser oficial fins l'any 1868 amb el papa Pio IX, a partir d'aquell dia, la ciutat cada any en aquelles dates celebren les festes de la merçè en honor a la patrona. 

La imatge actual es venera a la basílica de la Mare de Déu de la Merçè i és una talla de fusta d'estil gòtic del segle XIV.  El nen Jesús que té a la falda és d'un o dos segles després.